Sentiment explosiu

Sento el mar m’estava cridant del bon matí i per això he anat expressament per veure’l després de la classe. El vent acaricia carinyosament a la meva pell i les ones es ven i van, cada moviment es una corxera i cada corxera forma un to diferent, el xiuxiueig del vent i tot conjunt transforma una harmonia matinal sota els rajos febles d’aquell sol llunyà.

Em fa recordar aquella nit, amb molta tensió, i ens va conduit fins a un punt similar que no podíem aguantar més, vam cridar fort cap a un mar que només veíem llums d’aquells vaixells, potser estaven pescant, o potser es van marxat d’aquesta costa barcelonesa, i el resta, tot fosc. La lluna va ser feble encara que rodona, ella va estar parada, mirant atentament cap a una direcció. Jo vaig perdre la meva bona orientació, de sobte, tenia ganes de tirar-me a l’aigua i desaparéixer una estona del terra. Tanmateix, la sensació em va convèncer, així que vam tenir una conversa rara.

Quina és la meva caixa de sentiments?

Torno a la realitat, és l’hora de tornar al terra i anar-me a classe, m’agradaria deixar aquesta caixa en allà o llençar-la al mar i que el mar la porti on creu que es convenient per ella.

Un dia preciós amb un passeig a la vora del mar i temps per sentir, per escoltar l’harmonia natural, la tranquilitat m’envolta. Prestigi total!

Advertisements

About Swordsun

Just try to impact the world although nothing can change the world.
This entry was posted in Personal and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s